|
Ja han passat 10 anys? Sí... era l’any 1996 quan estrenàvem, sense saber ben bé què fèiem, el nostre primer espectacle: “Tu, jo, ell, ella i Webber... i Schönberg...” I des d’aleshores, hem aconseguit fer coses que no ens podíem ni imaginar. I també ens n’han quedat de pendents... D’això es tracta, suposo. Sigui com sigui, volem aturar-nos un moment i celebrar que hi seguim sent i, sobretot, que hi seguiu sent. Però... això com se celebra? Evidentment, pujant a l’escenari. I això és el que fem amb l’estrena de MERRILY WE ROLL ALONG, de Stephen Sondheim. Però en aquest moment del camí, en que seguim endavant amb l’embranzida que et dona una dècada de feina, ha aparegut l’amiga nostàlgia i ens ha fet mirar enrera. I ha estat aleshores quan ens hem preguntat: com seria el “Tu, jo” (així és com li hem dit sempre en família: el títol sencer és impossible!) si l’haguéssim fet ara? I hem decidit sortir de dubtes. A partir del mateix concepte, ens hi tornem a posar. Tornem a escollir entre totes les cançons d’Andrew Lloyd Webber i Claude-Michel Schönberg (ells tampoc han parat d’escriure en aquest temps), tornem a arranjar-les, tornem a entendre-les. Tornem a jugar-hi. Algunes coses les tornarem a veure de la mateixa manera... i d’altres? Ah... aquest és el joc. Dalt l’escenari, l’equilibri entre tres persones que per primera vegada participen en l’espectacle i tres dels que el vàrem estrenar ara fa 10 anys, fent una temporada sencera a Barcelona i dues gires per Catalunya... Veurem què passa aquesta vegada. L’energia i l’emoció són les mateixes però... de veritat que ja han passat 10 anys? Es veu que sí...
|